No existeix evidència científica ni suport històric rigorós que sustenti la correspondència específica entre notes musicals i xacres, tal com es planteja en molts enfocaments de la teràpia de so.

El Bany de so és, en el seu potencial més profund, una eina de desidentificació. No en el sentit d’evasió, sinó en el de revelar que la identitat personal no és el fonament de l’experiència, sinó una capa superposada.

És millor situar el cap mirant cap al facilitador o en direcció oposada?
La meva resposta acostuma a ser la mateixa: depèn del que necessitis aquell dia.