Amb els anys he anat descobrint que, en la meva manera d’entendre aquesta pràctica, la diferència entre la Sonoteràpia i la Sanació amb So (Sound Healing) no es troba tant en els instruments que s’utilitzen com en la mirada des de la qual s’acompanya la persona.
Totes dues comparteixen una mateixa base: la utilització conscient del so, la vibració i la ressonància per afavorir el benestar i l’equilibri. Tanmateix, des de la meva experiència, la diferència apareix en la intenció que sosté el procés.
Quan parlo de Sonoteràpia, em refereixo principalment a una aproximació que posa l’accent en la relaxació, la regulació del sistema nerviós, l’harmonització de l’organisme i l’acompanyament del benestar físic i emocional. És una manera d’utilitzar el so que ofereix un espai perquè el cos recuperi gradualment l’equilibri.
La Sanació amb So, tal com jo la visc, inclou plenament aquesta dimensió, però obre també una altra possibilitat.
No es tracta únicament de sentir-nos millor.
També es tracta d’escoltar-nos amb més profunditat.
Des d’aquesta perspectiva, el so deixa de ser només una eina orientada al benestar i es converteix en un espai de presència des d’on la persona pot observar-se amb més honestedat, reconnectar amb ella mateixa i descobrir una manera més conscient d’habitar la seva experiència.
Per això, per a mi, la diferència no és tècnica.
És una diferència de mirada.
En tots dos casos el so pot afavorir processos profunds de benestar. Però quan l’acompanyament no busca únicament alleujar el malestar, sinó també facilitar una escolta més profunda d’un mateix, el so adquireix una altra dimensió.
Ja no és només una pràctica orientada al benestar.
Esdevé també un camí d’autoconeixement, de presència i de consciència.
Potser, més que dues disciplines diferents, són dues maneres de posar l’accent sobre una mateixa realitat.
A la pràctica, aquestes dues mirades sovint s’entrellacen. Un mateix so pot contribuir a relaxar el cos, regular el sistema nerviós i, al mateix temps, obrir un espai d’autoescolta i de presència.
Per això crec que la diferència més important no es troba en les etiquetes.
Es troba en la qualitat de la presència, de l’escolta i de l’acompanyament des d’on el procés és sostingut.
