La connexió amb la infància durant una sessió (una experiència força habitual) és l’obertura d’un portal cap a una part de nosaltres que mai no ha desaparegut. Una part que simplement ha quedat coberta per les experiències, les responsabilitats, les exigències i els condicionaments de la vida adulta.
Quan els sons ens embolcallen, alguna cosa molt profunda dins nostre es relaxa. La ment s’aquieta, el ritme intern es desaccelera i, sense esforç, accedim a un espai de més sensibilitat, presència i receptivitat.
En la infància, la vida s’expressava amb espontaneïtat. Jugàvem sense mesurar el temps, sentíem sense por a mostrar-ho i exploràvem el món amb la fascinació de qui sap que tot és nou. Aquella manera de viure no ha desaparegut; continua present en nosaltres, esperant trobar un espai on poder tornar a expressar-se.
El so actua com un pont. Les vibracions no només s’escolten: també se senten. Travessen el cos i desperten una memòria que sovint és anterior a les paraules. És com si, per uns instants, deixéssim de mirar-nos des de la història que ens expliquem sobre nosaltres mateixos i poguéssim reconnectar amb una manera de ser més espontània, més oberta i més viva.
Quan això succeeix, moltes persones recuperen la capacitat de sorpresa, reconnecten amb una alegria sense motiu aparent, amb la creativitat, amb la curiositat i amb una confiança més natural en la vida. No es tracta només de recordar la pròpia infància, sinó de reconnectar amb la qualitat de presència que aquell infant representava: espontaneïtat, creativitat, innocència, sensibilitat i capacitat de meravellar-se.
El nen o la nena interior no és només un record del passat, sinó una manera d’estar presents que continua existint en nosaltres. La connexió amb la infància es converteix així en un portal que ens permet reconèixer aquesta dimensió viva del nostre ésser i recordar que mai no hem deixat de ser qui som en el més profund.
En les profunditats d’una sessió, quan el cos entra en un estat de més calma, s’obre un espai intern on aquesta reconnexió es fa possible. I és precisament aquí, en aquest retrobament íntim, on moltes persones descobreixen que l’espontaneïtat, la creativitat i la capacitat d’estimar la vida no s’havien perdut mai; simplement esperaven ser reconegudes de nou.
