Durant un Bany de So o una sessió de Sanació amb So és relativament freqüent que apareguin imatges, records, símbols o la sensació de connectar amb persones, llocs o moments significatius de la pròpia vida.
Per a mi, aquestes imatges no constitueixen el centre de l’experiència.
Són portals. Portes que permeten accedir a espais interns que habitualment romanen ocults.
Allò que realment importa no és la imatge en si mateixa, sinó l’estat de consciència que es revela a través d’ella.
Una mateixa experiència pot despertar una profunda sensació de calma, una confiança que semblava oblidada, una obertura del cor, una claredat inesperada o una vitalitat que la persona feia temps que no sentia.
Aquestes vivències no provenen de la imatge.
La imatge simplement actua com un llenguatge a través del qual poden ser reconegudes.
Per això, dues persones poden viure experiències completament diferents i, tanmateix, reconèixer exactament el mateix.
No és el contingut el que transforma.
És el reconeixement.
Des de la meva experiència, el so facilita aquest procés perquè acompanya una forma d’escolta molt diferent de l’habitual. A mesura que el cos es relaxa, la respiració s’aprofundeix i la ment deixa de controlar i d’ocupar tot l’espai, emergeix una altra manera d’escoltar-se: una forma més directa de percebre allò que ja està succeint en nosaltres.
Quan això passa, cos, emoció, ment i energia semblen començar a parlar un mateix llenguatge.
No perquè aparegui res de nou.
Sinó perquè, durant una estona, deixa d’haver-hi tanta interferència.
És aleshores quan moltes persones experimenten el que jo anomeno un reconeixement energètic. No l’entenc com l’adquisició d’una capacitat nova, sinó com el reconeixement d’una realitat innata que sempre havia estat present.
La calma no arriba des de fora.
La confiança no és introduïda pel so.
L’amor, la claredat o la presència no són generats durant la sessió.
El que succeeix és que la persona els reconeix dins d’ella mateixa.
Per això les imatges són importants. No perquè expliquin una història. Sinó perquè obren una porta.
I, un cop travessada aquesta porta, la imatge ja no és necessària.
El que roman és el reconeixement.
Potser aquest és un dels aspectes més profunds de la Sanació amb So:
No tant provocar experiències extraordinàries, sinó facilitar que la persona reconegui una manera d’habitar-se que, en realitat, sempre havia estat disponible.
