Aquesta és una pregunta que em fan sovint:
És el mateix escoltar un Bany de So gravat que participar-hi presencialment?
La meva resposta és que no.
Una gravació pot ser una bona eina per relaxar-se, meditar o crear un espai de calma a casa. Però una sessió presencial ofereix una experiència diferent.
No només perquè el so s’escolta, sinó perquè també es percep amb tot el cos. Les vibracions dels instruments i de la veu travessen l’espai i moltes persones expliquen que les senten físicament, més enllà de l’oïda.
Però, per a mi, la diferència més important no és aquesta.
És la presència.
En una sessió compartim un mateix espai, un mateix silenci i un mateix instant. El facilitador roman atent al que va emergint i deixa que la sessió es vagi desplegant de manera espontània. Alhora, es crea una qualitat de presència compartida que difícilment pot reproduir una gravació.
Cada sessió és única perquè cada grup també ho és.
Això no significa que les gravacions no tinguin valor. En poden tenir molt. Simplement compleixen una funció diferent.
El so es pot enregistrar.
La presència, no.
