La Sonoteràpia i la Sanació amb So comparteixen una mateixa base: la utilització conscient del so, les vibracions i la ressonància com a eines per afavorir el benestar i l’equilibri de la persona.
Tanmateix, des de la meva manera d’entendre aquesta pràctica, la diferència no rau tant en els instruments utilitzats com en la mirada que sosté el procés.
Quan el propòsit és principalment reduir l’estrès, afavorir la relaxació, harmonitzar el sistema energètic o estimular els mecanismes naturals d’autoregulació de l’organisme, parlem habitualment de Sonoteràpia. És una aproximació valuosa que acompanya la persona des d’una perspectiva global de salut i benestar.
La Sanació amb So comparteix plenament aquesta dimensió, però no s’hi limita.
Per a mi, el so també pot convertir-se en un camí d’autoescolta i de consciència.
No tant perquè provoqui experiències extraordinàries, sinó perquè ofereix un context diferent des del qual escoltar-nos. Quan el soroll habitual disminueix, moltes persones descobreixen una manera més serena, més clara i més conscient de relacionar-se amb elles mateixes.
Des d’aquesta perspectiva, el so no busca conduir la persona cap a cap lloc. Més aviat l’acompanya a deixar de sostenir, encara que sigui per una estona, aquelles formes d’identificació que sovint dificulten una escolta més profunda d’ella mateixa.
Aquesta és la diferència que, personalment, considero essencial.
No es tracta només d’alleujar el malestar, sinó d’obrir un espai on la persona pugui escoltar-se amb més profunditat i recordar una manera més conscient d’habitar-se.
Per això, en la meva pràctica, la Sanació amb So no és tant una tècnica com una actitud.
No intento conduir cap experiència concreta ni provocar determinats estats de consciència. Procuro, simplement, crear les condicions perquè cada persona pugui seguir el seu propi procés al seu propi ritme.
Quan això succeeix, el so deixa de ser només una eina de benestar.
Es converteix en una invitació.
Una invitació a tornar al silenci, a la presència i a aquella part de nosaltres que mai no ha deixat de ser-hi, encara que sovint haguem deixat d’escoltar-la.
