Aquesta és una pregunta que apareix sovint abans de començar una sessió.
És millor situar el cap mirant cap al facilitador o en direcció oposada?
La meva resposta acostuma a ser la mateixa: depèn del que necessitis aquell dia.
Amb els anys he observat que la posició del cos pot modificar la manera com percebem el so. No tant perquè existeixi una orientació “correcta”, sinó perquè canvia la forma com les vibracions arriben al cos i com nosaltres les vivim.
– El cap orientat cap al facilitador:
Quan el cap es troba més a prop de la font sonora, és habitual que la percepció auditiva tingui més protagonisme.
Moltes persones descriuen una sensació de més claredat sonora, una major activitat mental o una experiència més intensa a la zona del cap.
En algunes sessions això facilita l’atenció, la meditació o una escolta més desperta.
Altres persones, especialment si són molt sensibles al so, poden sentir-ho com una experiència més estimulant.
– El cap orientat en direcció oposada:
Quan el cos queda orientat en sentit contrari, el so acostuma a arribar d’una manera més envoltant i menys focalitzada.
Moltes persones expliquen que la vibració sembla distribuir-se més pel conjunt del cos i que l’experiència esdevé més corporal que auditiva.
És freqüent que aquesta posició afavoreixi una sensació de més descans, més relaxació o una entrada més fàcil en estats de calma profunda.
No hi ha una posició millor.
Amb el temps he deixat de recomanar una orientació concreta.
Prefereixo convidar cada persona a escoltar el seu propi cos.
Hi ha dies en què pot venir de gust una experiència més desperta, més intensa o més exploratòria.
I hi ha dies en què l’únic que el cos sembla demanar és descansar i deixar-se sostenir pel so.
Cap de les dues opcions és millor.
Simplement ofereixen matisos diferents.
El més important continua sent l’escolta.
L’orientació del cos és només un dels molts factors que influeixen en una sessió.
L’acústica de l’espai, la disposició dels instruments, el moviment del facilitador, la intensitat del so i, sobretot, l’estat intern amb què arriba cada persona acostumen a tenir un paper encara més important.
Per això, més que buscar la posició perfecta, acostumo a proposar una cosa molt més senzilla.
Experimentar.
Provar diferents orientacions en diferents sessions.
Observar què canvia.
I confiar que el propi cos acabarà mostrant, sense necessitat de gaire explicació, quina és la manera més adequada de rebre el so en cada moment.
