Moltes persones expliquen que, durant un Bany de So o una sessió de Sanació amb So, experimenten una calma que no sembla limitar-se als pensaments. El cos, lentament, deixa d’estar en guardia, la respiració es fa més profunda, la musculatura es destensa i apareix una sensació íntima de seguretat, de presència i d’espai interior.
Des de la fisiologia, una part d’aquesta experiència es pot comprendre a través del funcionament del sistema nerviós autònom, responsable de regular, de manera inconscient, funcions tan essencials com la respiració, el ritme cardíac, la digestió o la resposta davant l’estrès.
Quan vivim sota una activació sostinguda, predomina el sistema nerviós simpàtic, que prepara l’organisme per reaccionar davant les demandes de l’entorn. És un mecanisme extraordinari, imprescindible per a la supervivència. Sense ell no podríem adaptar-nos ni respondre davant del perill.
Tanmateix, quan aquest estat d’alerta es manté durant molt de temps, el cos pot acabar instal·lant-se en una tensió gairebé permanent. Sovint aquesta tensió deixa de percebre’s com una excepció i es converteix en la nostra manera habitual de viure. Ens acostumem a respirar més superficialment, a mantenir el cos en una lleugera contracció, a viure accelerats o dispersos, sense adonar-nos que el nostre organisme continua preparant-se per respondre a amenaces que, en aquell moment, potser ja no hi són.
Quan, en canvi, el cos percep que es troba en un entorn prou segur, s’afavoreix l’activació del sistema nerviós parasimpàtic, relacionat amb el descans, la recuperació i els processos naturals d’autoregulació.
No crec que una sessió provoqui aquest canvi ni que el so tingui, per si mateix, la capacitat de regular el sistema nerviós. Seria una simplificació excessiva. El que sí ofereix és un espai on conflueixen el so, el silenci, la qualitat de la presència, l’escolta i l’absència de judici. Un context que permet al cos, si està preparat, abandonar gradualment l’estat d’alerta i recuperar, al seu propi ritme, una manera més oberta i equilibrada de funcionar.
És important recordar que el sistema nerviós no respon únicament als estímuls físics. També respon a la manera com percebem el món, a la nostra història, a les experiències que hem viscut i a la qualitat de la relació que sentim amb allò que ens envolta. Per això dues persones poden viure una mateixa sessió d’una manera completament diferent.
Potser és aquí on apareixen també els límits de qualsevol explicació científica. La neurofisiologia ens ajuda a comprendre alguns dels processos que intervenen en aquesta experiència, però probablement no arriba a explicar-ne tota la profunditat. Hi ha alguna cosa en l’experiència humana que continua resistint-se a ser reduïda a mecanismes biològics.
Quan una persona se sent prou segura, prou escoltada i prou sostinguda, el cos deixa de dedicar tanta energia a protegir-se i pot tornar a obrir-se a l’experiència. Potser és per això que, en una sessió, allò que transforma no és únicament el so. També hi influeix la qualitat de la presència amb què aquest so és ofert i la possibilitat, poc habitual en la vida quotidiana, de sentir que no cal defensar-se de res.
Quan això succeeix, la calma deixa de ser simplement una sensació agradable o l’absència de tensió. Es converteix en un espai interior des del qual és més fàcil escoltar-nos, recuperar energia, reconnectar amb nosaltres mateixos i relacionar-nos amb la vida d’una manera menys condicionada per la por i més oberta a la confiança.
Potser, més que provocar un canvi, la sessió simplement ofereix les condicions perquè el cos recordi una possibilitat que mai no havia perdut del tot: la d’habitar el present sense haver de viure constantment des de la protecció.
