Què són els sons harmònics?
Són una sèrie de sons que es produeixen simultàniament, amb unes característiques de vibració i afinació específiques. Parteixen d’un so base o fonamental, a partir del qual apareixen altres sons més aguts que mantenen una relació de proporció amb aquest. Es tracta de freqüències addicionals que són múltiples de la freqüència fonamental.
Habitualment no es perceben com a sons separats, sinó que es fusionen amb la freqüència fonamental i enriqueixen el timbre del so.
És una característica vinculada a la física del so i un concepte relacionat amb l’estudi dels intervals musicals i les lleis harmòniques, així com amb la seva organització matemàtica, ja descrita per Pitàgores a finals del segle VI aC.
En aquest sentit, els sons harmònics afavoreixen la quietud mental, ja que contribueixen a modificar l’estat de consciència. S’associen a una disminució de l’activitat cerebral cap a freqüències pròpies de les ones alfa (7,5 a 14 Hz) i theta (4 a 7,5 Hz), cosa que facilita una profunda relaxació física i mental.













