El monocordi té el seu origen en Pitàgores qui el va utilitzar per a l’estudi dels intervals musicals i les lleis harmòniques del so i la seva organització matemàtica, i com indica el seu nom va ser originalment un instrument d’una sola corda.

Actualment hi ha diversos tipus de monocordis. El que faig servir a les sessions, habitualment acompanyant als meus cants, és de doble cara, una amb les cordes afinades en Do i l’altra en Sol. A cada costat totes les cordes estan afinades en el mateix to, amb una a l’extrem lleugerament més gruixuda que produeix una octava més baixa. Així s’aconsegueix, a més d’un fascinant espectre de tons, un càlid baix de fons.

Un instrument ressonant molt acollidor i amb una gran riquesa d’harmònics que permet sentir l’experiència del poder màgic i guaridor del so, provocant una profunda relaxació.